UNA CURIOSA EINA OPOSADA A LA CAL·LIGRAFIA
La llum que ensenya a escriure
Una mestra de Manresa ha creat un mètode amb el qual els alumnes aprenen els traços de les lletres resseguint el recorregut d'un 'boli lluminós'
La tècnica ha resultat eficaç per a nens amb dificultats
Dilluns, 31 de maig del 2010
Psicopedagoga i mestra d'educació infantil, Maria Àngels Arnau sempre ha sentit curiositat per saber«per què als nens els surten sense adonar-se'n números i lletres quan fan gargots i, en canvi, no els saben escriure».Aquest
interès va augmentar al veure que al Guillem, un alumne seu de 5 anys
amb paràlisi cerebral (problemes de vista, poca mobilitat als braços i
les cames, dificultats d'atenció...), li passava precisament això, que
era incapaç de reproduir a consciència aquell 6 o aquellaa que deixava anar sense saber-ho en els seus gargots. «Llavors
em vaig plantejar crear un mètode per ensenyar-l'hi i vaig pensar que
usant una llum en moviment podria ajudar-lo a visualitzar i guiar-lo en
el recorregut dels grafismes», explica aquesta mestra. Va ser el primer pas d'un enginyós sistema basat en un boli lluminós amb el qual ja han après a escriure desenes d'escolars de P-4,
El 'pupitre màgic' La Maria Àngels ensenya a escriure el seu nom a una alumna a la taula de vidre. JOSEP GARCIA
P-5 i alguns de P-3 del CEIP Bages de Manresa.
El
primer de provar la tècnica va ser el mateix Guillem. La Maria Àngels
va escriure en un foli el nom del nen i el va enganxar en una porta de
vidre de la classe. Després va posar el nen davant de la porta i ella es
va situar a l'altre costat (veient el nom a la inversa). Va agafar un
punter de llum vermella i va seguir lentament els traços de cada lletra
mentre el nen observava amb atenció. «Tu, Guillem, has de seguir la llumeta», li va dir. I el xaval, amb el llapis a la mà, va resseguir la paraula. Era només el principi.
Reflexions acurades
El curiós mètode, que la seva creadora ha batejat (i registrat) com La comprensió del grafisme per la imatge visual, no va ser fruit de la casualitat, sinó de reflexions acurades. Com que «el punt de llum havia de ser petit i concentrat per no distorsionar el recorregut del grafisme», raó per la qual la Maria Àngels va pensar que el feix havia de ser vermell, «ja que visualment és un color que la vista reté amb rapidesa i ajuda a la memòria visual».
Animada
pels resultats del Guillem, la Maria Àngels va encarregar a un fuster
que li construís un pupitre en què el tauler estigués lleugerament
inclinat i que, en lloc de fusta, fos de vidre. Així, els alumnes podien
escriure a la taula mentre la mestra movia el punter per la part
inferior. Primer, amb la lletra o el número dibuixats al paper. A
continuació, amb l'única referència del punt de partida del traç i amb
el grafisme escollit situat al costat per tenir una guia.
A
mesura que els nens provaven el mètode (es va haver de construir una
pissarra especial perquè tots els alumnes poguessin veure alhora el
moviment de la llum), la seva inventora va comprovar que també servia «per detectar problemes visuals, de lateralitat, d'atenció...» i
que, a més de convertir l'aprenentatge en un joc divertit, era molt
útil per a tot tipus d'alumnes, fins i tot els que tenen dificultats
motrius, de vista, falta de concentració o descoordinació.
Augment de l'autoestima
Un
dels xavals que va experimentar avanços considerables va ser Jaume
Martí, un nen amb un trastorn generalitzat del desenvolupament. La seva
mare, l'Aroa, encara recorda que «de
no escriure res va passar a escriure el seu nom l'endemà». «Al meu fill
li costava relacionar-se i adquirir coneixements. En canvi, aquella
vegada va aprendre ràpid, de manera que va augmentar la seva autoestima i
es va obrir més a l'exterior», afegeix la dona.
Una de les claus de l'èxit d'aquesta tècnica és que «ajuda
el nen a entendre el procés de realització dels grafismes mitjançant el
moviment visual. No fa falta que facin cal·ligrafia»,comenta la Maria Àngels, que no obstant explicita el seu respecte als altres mètodes d'aprenentatge.
Beneplàcit d'experts
Eva Sanllehí, mare de Núria Barrera, una alumna de 6 anys, qualifica l'invent d'aquesta psicopedagoga nascuda a Cardona de «sorprenent al principi però molt positiu després perquè a P-4 ja saben es-criure amb lletra de pal». Els resultats són «molt bons» i per això no hi hagut cap pare que hi posés impediments.
La
seva creadora també recorda que el mètode va obtenir el beneplàcit de
la Conselleria d'Educació, que li va permetre explicar-lo l'abril de
l'any passat al centre de recursos pedagògics del Bages. «A més, vaig demanar opinió a associacions de mestres i altres experts», explica
l'autora, que ha vist com altres docents ja han començat a aplicar la
seva idea. I no només ells. Més d'una família ha decidit provar-lo a
casa. El pròxim pas és aprofitar els avantatges de les pissarres
digitals i altres eines de l'Escola 2.0 per treure'n el màxim profit.
