Com entenem el procés de la lectoescriptura?

Com entenem el procés de la lectoescriptura?
Per fer la descripció evolutiva del desenvolupament de l'escriptura ens basarem en les investigacions realitzades per Emilia Ferreiro i Ana Teberosky al 1979. Aquestes investigacions parteixen de l'infant com a subjecte d'aprenentatge i ofereixen un model teòric que explica el procés d'aprenentatge de l'escriptura per part de l'infant. Conèixer aquest procés permetrà intervenir de forma més ajustada a les necessitats de cada infant.
En un primer moment quan es demana a un infant que escrigui la paraula papallona fa el dibuix perquè no és capaç de diferenciar l'objecte i el nom de l'objecte. De mica en mica comença a adonar-se que dibuixar i escriure són coses diferents. És a partir d'aquest moment que Ferreiro i Teberosky descriuen cinc nivells dins del procés de desenvolupament de l'escriptura.

1r nivell: Escriptures indiferenciades
2n nivell: Escriptures diferenciades
3r nivell: Escriptures sil·làbiques
4t nivell: Escriptures sil·làbiques-alfabètiques
5è nivell: Escriptures alfabètiques
1r nivell: Escriptures indiferenciades 
L'infant imita els aspectes formals i l'acte d'escriure de les persones adultes fent gargots, rodonetes, palets i altres formes que no siguin dibuixos. Sap que dibuixar és diferent d'escriure. Pels infants l'escriptura representa el nom de les coses, l'escriptura té la funció de designar.
2n nivell: Escriptures diferenciades
Durant aquest període l'infant realitza produccions diferents en quantitat o en varietat de lletres per representar paraules diferents.
L'infant fa les següents hipòtesis sobre el funcionament del codi:

• Hipòtesis de quantitat: Creu que hi ha d'haver una quantitat mínima de lletres (tres o més) perquè digui alguna cosa.
• Hipòtesis de varietat interna: Pensa que hi ha d'haver variació de lletres perquè moltes lletres iguals no diuen res.
• Hipòtesis de varietat externa: Considera que hi ha d'haver diferències entre escriptures perquè diguin coses diferents.

Encara no hi ha relació entre les seves produccions escrites i els significants sonors. L'escriptura continua tenint la funció de designar.
3r nivell: Escriptures sil·làbiques
Quan els infants comencen a adonar-se que hi ha alguna relació entre l'escriptura i la pauta sonora, les seves produccions passen a estar controlades per la segmentació sil·làbica de la paraula.
Aquesta relació entre l'escriptura i la pauta sonora pot ser de dos tipus:

• Sil·làbica quantitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra, sense que tingui valor convencional.
• Sil·làbica qualitativa: Per a cada síl·laba que reconeix a nivell oral fa correspondre una lletra i aquesta lletra correspon al so convencional de la consonant o de la vocal d'aquesta síl·laba

4t nivell: Escriptures sil·làbiques-alfabètiques
Els infants comencen a escriure més d'una lletra per a cada síl·laba. Barregen la hipòtesis sil·làbica i l'alfabètica (a cada so li correspon una grafia). En aquest nivell la impressió que té l'adult quan mira les produccions dels infants és que s'han deixat lletres perquè al costat d'una paraula escrita segons la convenció del sistema podem trobar una altra escrita segons la hipòtesis sil·làbica.
5è nivell: Escriptures alfabètiques
L'infant fa una anàlisi alfabètica exhaustiva i quan escriu estableix la correspondència entre sons i grafies.
En un primer moment d'aquest nivell poden sorgir alguns conflictes quan apareixen síl·labes inverses (poden escriure "setudi" en comptes de posar "estudi"), síl·labes travades (posar "patit" en comptes de "partit") i síl·labes complexes ("iuna" en comptes de "lluna").
L'infant té un bon domini del codi però encara li falta aprendre bona part de l'ortografia.

1.1 El paper de la mestra durant el procés de la lectoescriptura
La nostra línia de treball parteix de la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar donant màxima importància al procés d'aprendre, a les actituds i a la manera com els nens/es construeixen els seus coneixements.  El mestre partirà de les peculiaritats i interessos dels seus alumnes per atendre'ls segons les seves necessitats. Les activitats, considerant la lectura i l'escriptura dos processos estretament relacionats, seran funcionals i significatives, buscant la motivació dels nens i nenes perquè esdevinguin els protagonistes del seus procés d'ensenyament-aprenentatge.L'objectiu bàsic de l'adquisició de la lectoescriptura serà proporcionar i ampliar nous canals de comunicació entre els infants i el seu entorn.
A més el mestre és un model de referència per als seus alumnes, han de tenir en compte llegir-los molt, donar-los bon exemple i ser conscient del grau d'importància que tenen.

1.2 El paper de la família durant el procés de la lectoescriptura
La família adquireix un rol i una responsabilitat molt important durant tot el procés de la lectoescriptura de l'infant. És per aquesta raó que seran ells/es qui seran els majors models dels més petits i per tant cal que tinguin un bon referent a les seves llars. Amb activitats qüotidianes com agafar un conte i llegir conjuntament, fer una lectura individual, llegir pel gust de llegir, etc. faran que els nens i nenes vagin interioritzant aquest aspecte i poc a poc i mostrin més interès. Per altra banda, també és important que família i escola actuin amb les mateixes pautes, i per tant que la família sapiga quins són els passos d'aprenentatge i la forma com es treballarà a l'escola, ja que sinó es podria estar ensenyant de dues maneres diferents i crear un desordre en l'infant. Cal que la família sigui partícip i coneixedor de tot el procés de lectoescriptura dels seus infants.